LA FARGA DE BEBIÉ O "ELS SUÏSSOS"
La Farga de Bebié ha tingut durant tot el segle XX una gran importància pel creixement de Montesquiu. Va ser fundada a les darreries del segle XIX per Edmond Bebié, que ja tenia una fàbrica prop de Zurich. Bebié va comprar unes 400 hectàrees de terreny a la riba del Ter que incloïen una antiga fàbrica de ferro (farga) i un molí que va servir per produir l'energia que necessitaven aquelles primeres màquines.
El fet que els fundadors fossin una família d'aquell país va motivar que durant molt temps es conegués la fàbrica com "els suïssos".
La Farga va esdevenir un punt d'atracció per a molta gent que venia a treballar i s'establien a Montesquiu i després a la propia colònia de La Farga. Era un moment en que la industrialització va fer que els antics oficis com els paraires i teixidors de llana deixessin de ser rendibles i molts dels que havien tingut aquest ofici, o altres relacionats amb la indústria del teixit, haguessin de convertir-se en treballadors a les fàbriques de nova creació. A Montesquiu també van arribar molts pagesos que veien que la vida era més senzilla treballant a la fàbrica que depenent de les inclemències del temps i la dura vida en un mas aïllat.
L'any 1899 el sou mig d'un operari de La Farga era de 17 pessetes setmanals per als homes i 15 per a les dones.
La fàbrica va anar creixent, convertint-se en una important colònia i va ser una de les pioneres en respectar les condicions de treball i tenint cura dels seus treballadors. Ja a l'any 1917 hi treballaven 400 persones i era de les poques que respectaven la llei de protecció de menors, que impedia treballar a nens massa petits, amb el corresponent perill d'accident. També destacava entre altres fàbriques de la comarca per intentar millorar els sous dels treballadors en èpoques de mota inflació perquè no veiessin disminuït el seu nivell de vida. El problema que suposava la inflació durant la primera guerra mundial i els anys següents es pot constatar a l'escrit de l'anomenat "
testament de sant Moí".
En aquesta època (els anys 20 del s XX), la fàbrica va anar adquirint importància i es va convertir en una de les més productives del sector tèxtil a Catalunya. Al mateix temps, s'anaven construint nous habitatges per als treballadors i ampliant la colònia amb botigues i serveis per als operaris. Això va fer que a la fàbrica no hi treballessin només els habitants de Montesquiu, sinó que va portar molta gent de fora que es van establir a la colònia. Tot i així, una majoria de montesquiuencs seguien treballant a la Farga, que s'havia convertit en la principal font de riquesa de la població.
La Farga va patir una gran afectació per l'
aiguat de l'any 40, en que es van perdre una part dels edificis que conformaven la colònia (la Fonda, les escoles, els ponts...) però es va refer i va seguir funcionant com abans de la inundació fins als anys 70 en que el sector tèxtil va patir una greu crisi. L'any 1941, l'empresa va repartir 100.000 pessetes entre els seus empleats, acte que va reflectir la premsa del moment pel seu caràcter extraordinari.
Després de varies dècades funcionant amb normalitat, l'any 1978 la Farga de Bebié va presentar la seva primera suspensió de pagaments, que va contribuir a millorar la situació momentàniament però no va evitar que l'empresa hagués de presentar una segona suspensió durant els anys 90 i que finalment hagués de tancar les seves portes i quedés abandonada la colònia als primers anys del segle XXI.
Edmond Bebié Wild
Va ser un enginyer suís, propietari d'una fàbrica de filats a Aarqua, i havia treballat al canal de Suez, pel que coneixia bé com aprofitar l'aigua per la creació d'energia. Va arribar a Barcelona, procedent de Suïssa i, per mediació d'un amic del seu fill, va recórrer la conca del Ter buscant la millor ubicació per instal·lar-hi la seva fàbrica, triant finalment els terrenys entre Les Llosses i Montesquiu.
La família Bebié va seguir sent la propietària de la colònia fins l'any 1978, en que els problemes econòmics van obligar-los a traspassar-ne la propietat a un grup d'inversors encapçalats per Pere Rovira, tot i que es va mantenir el nom original del fundador.
