EL TESTAMENT DE SANT MOÍ

EL TESTAMENT DE SANT MOÍ (I)

El testament de Sant Moí (o de Sant Mohí), és el nom que se li ha donat al document que van deixar amagat uns obrers del poble de Montesquiu que van fer les obres de restauració de l'ermita de Sant Moí (a la foto superior). Aquests obrers van voler deixar constància de com es vivia a Montesquiu a la seva època, l'any 1920, fent una espècie de "càpsula del temps". La seva intenció era que les futures generacions coneguessin els problemes als que s'enfrontaven en el seu temps, especialment, els d'índole econòmica. El text es divideix en dues parts: un escrit signat pels quatre treballadors que feien les tasques de reconstrucció de l'ermita i un altre text signat només per Lluís Escriu, que estudiarem en una altra entrada. 

Aquests treballadors eren: Climent Viñas, Josep Bartés, Lluís Escriu i Jaume Plans. 

El text signat pels quatre és aquest: 

En la propiedad de D. Emilio Juncadella y Vidal Ribas, siendo procurador de dicho propietario D. Carlos Muñoz y el que suscribe la presente, o sea Clemente Viñas y Pujol, encargado de efectuar las obras de sus propiedades confirmo y certifico lo siguiente:

1º El día 6 de mayo del año 1920, por mandato del Sr. Muñoz fuimos a trabajar en la ermita titulada de Sant Moi que fue edificada según el renombrado arqueólogo Mossèn Gudiol, administrador del museo de la diócesis de Vich, en el siglo IX y susodicho Clemente Viñas y Pujol en compañía de sus subordinados José Bartés y Gallisans, Francisco Roca Barniol albañiles y del peón Luis Escriu Fajula han reconstruido dicha ermita.

2°- Para que el que encuentre dicho escrito, además de serle curioso le sea también histórico, le anotamos algunos datos de política, de religión, y sobre todo de la Cuestión Social.

En este tiempo está en el poder que dirige las riendas del Estado Español el Sr. Dato el cual ha formado un gobierno homogéneo, el cual según opinión general del pueblo Español es un gobierno interino, y después del cual espero que vendrá un cambio de régimen y tendremos un gobierno adicto a la clase trabajadora. Y se nombrará el "Bolcheviquismo" que su programa está inspirado en la doctrina de Jesucristo.

Nosotros, amantes del orden y de la humanidad que ha de sucedernos nos permitimos hacerte las siguientes súplicas:

1ª Al que encuentre dicho papel le encargamos que se sirva ofrecernos 50.000 misas en ofertorio de las almas de dos de los cuatro que somos, porque los otros dos son anticlericales, los cuales desean pasar una vida alegre y opulenta si les es posible conseguirlo.

2ª Dejamos solo este papel como historia de lo que pasa en el año 1920. Los albañiles ganan 7'00 ptas. diarias, los peones 5'00 ptas. Además la vida está muy cara, las judías 4'50 el kilo, el pan 1'00 ptas. kilo, alpargatas 3'50 par, etc. y los demás artículos están a la misma altura.

3ª Religión apenas hay, los hombres como tienen muchos quehaceres en sus casas, en lugar de asistir a la Iglesia se dedican a ellos.

4ª Hace pocos días que estuvo en Barcelona el Mariscal francés Joffre, vencedor de la batalla del Marne, al cual le ofrecieron muchas y diversas fiestas en homenaje suyo, entre ellos fue el mantenedor de los Juegos Florales de dicha ciudad de dicho año, a la salida de dicha fiesta hubo una colisión magna entre el pueblo barcelonés y la policía, derivando de dicha reyerta que las autoridades municipales de la Diputación y Mancomunidad acordaron poner un reto al Gobernador de la provincia, Sr. Conde de Salvatierra, no asistir a los actos que él asistiera.

Deseamos a la humanidad venidera más felicidad y apogeo de la que nosotros hemos disfrutado. Estamos en el siglo veinte, siglo de progreso y de ciencia, lo cual solamente nos ha producido disgustos y malestares y odio dentro de la Sociedad, pues bien os deseamos un feliz estar encargándoos sobre todo que procuréis quitar del medio los que os estorban.

Explicació del "Testament de Sant Moí"

Per entendre aquest document, l'hem de posar en context: l'any 1920 a Catalunya hi havia moltes tensions socials i polítiques, amb una gran escalada de la violència, que es va acabar anomenant "el pistolerisme". Al mateix temps, hi havia una institucionalització incipient de l'autogovern i una crisi profunda del sistema polític de la Restauració borbònica. Feia poc que s'havia acabat la Primera Guerra Mundial, durant la qual, Espanya havia estat neutral i molts empresaris ho havien aprofitat per fer negocis amb els països bel·ligerants, que tenien aturades les seves indústries. 

Al text, ens parlen de la visita a Barcelona del Mariscal Joseph Joffre, que es va produir entre els dies 1 i 6 de maig d'aquell any. El Mariscal Joffre era un heroi francès de la Primera Guerra Mundial i fill de catalans rossellonesos, que va visitar Barcelona convidat per Puig i Cadafalch, aleshores President de la Mancomunitat de Catalunya, per presidir els Jocs Florals, un acte cultural de gran simbolisme per al catalanisme. Durant la seva estada a Barcelona es van produir una serie d'altercats protagonitzats pels catalanistes i els sectors unionistes. Aquests fets van provocar que la policia carregués durament contra els dos bàndols, el que va causar nous aldarulls. L'alcalde de Barcelona (Antoni Martínez Domingo), el president de la Mancomunitat (Josep Puig i Cadafalch) i el president de la Diputació (Vallés i Pujals) van enviar una carta conjunta en català al governador civil, el comte de Salvatierra, expressant la seva indignació per la repressió policial i anunciant la suspensió de les festivitats i de tota relació institucional amb el governador. Aquest, va rebutjar la carta argumentant que no podia acceptar comunicacions escrites en català, fet que va evidenciar el xoc entre les legitimitats catalana i estatal. Per intentar calmar els ànims i evitar més conflictes diplomàtics, Joffre va renunciar a assistir als banquets que havien organitzat en el seu honor tant les autoritats catalanes com les estatals (a la mateixa hora). 

Veiem que els signants del "Testament de Sant Moí" estaven al cas de tots aquests fets, que havien passat pocs dies abans, i els van trobar prou significatius per deixar-ne constància del seu escrit, el que fa que ens adonem de la situació política que es vivia en aquells moments a Catalunya. També fan esment del "Boltxeviquisme", que en aquells primers anys podia semblar la salvació dels obrers que vivien oprimits i que patien situacions altament abusives per part de la patronal. Pensem que encara no feia ni tres anys que s'havia produït la Revolució de 1917 i els obrers encara tenien esperances en el que els podia oferir un sistema comunista, al que comparaven amb les doctrines del "Nou Testament".

L'ermita de Sant Moí (o Sant Mohí)

L'ermita de Sant Moí es troba al terme de Besora i va ser construida segle IX (segons Mossèn Gudiol) i ubicada en els terrenys que conformen el parc del Castell de Montesquiu. Com tots els monuments romànics ha patit una serie de restauracions al llarg de la seva història, però l'any 1920, Emili Juncadella, segurament instat per Mossèn Gudiol, va encarregar una nova restauració d'aquesta ermita, com es va fer amb molts dels monuments romànics de Catalunya i que ha permès la seva conservació fins als nostres dies. Aquesta restauració ja s'havia acabat l'agost de 1920, com ens informa un article a la "Gazeta de Vich"

En aquest article, podem veure com a la restauració de l'ermita hi van treballar altres obrers de Vic, mencionant un fuster, un manyà, un pintor i un escultor que es van fer càrrec dels treballs més especialitzats per restaurar l'interior de la petita ermita. Així sabem que els nostres treballadors de Montesquiu es van encarregar de les obres de l'exterior, especialment dels murs i la teulada, deixant les feines més artesanals per als especialistes vigatans.

Mossèn Gudiol

Josep Gudiol i Cunill (Vic, 1872-1931) va ser un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català, considerat un dels pares fundadors de la història de l'art científica a Catalunya. Va exercir com a conservador del Museu Episcopal de Vic des de 1898 fins a la seva mort, i va ser membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1922. L'any 1907 va documentar per primera vegada de manera científica les pintures de Sant Climent de Taüll, junt amb Puig i Cadafalch. Durant el període crític en què col·leccionistes privats intentaven adquirir i exportar pintures murals romàniques, Gudiol va assessorar les institucions públiques catalanes en la campanya per arrencar, traslladar i preservar aquestes obres al Museu de Barcelona (avui MNAC). Gràcies a la seva tasca es va poder garantir que gran part del patrimoni romànic es conservés a Catalunya. També és conegut per ser qui va transformar el Museu Episcopal de Vic en un referent europeu d'art medieval, organitzant les col·leccions per tècniques artístiques i materials, i garantint la documentació de cada peça ingressada.