Entrades

LES CARAMELLES DE 1957

Imatge
CARAMELLES A MONTESQUIU DURANT EL FRANQUISME Les Caramelles a Catalunya: Tradició, Repressió i Resistència Les caramelles constitueixen un dels tresors més preuats del patrimoni immaterial català. Aquesta tradició, amb arrels que es remunten al segle XVI, consisteix en unes cançons populars que es canten per celebrar l'arribada de la Pasqua. Tot i que el seu origen és religiós, celebrant la resurrecció de Jesús, amb el temps han incorporat elements profans, amorosos i satírics. Els intèrprets, coneguts com a "caramellaires", són grups d'infants o adults que recorren cases i masies acompanyats d'instruments tradicionals com flabiols i tambors. Vestits amb la característica faixa vermella i barretina, antigament recollien per les cases ous i menjar per fer un àpat col·lectiu, simbolitzant la unió de la comunitat i l'arribada de la primavera. No obstant això, aquesta expressió cultural viva va enfrontar-se al seu pitjor enemic durant el segle XX. Amb l'esclat...

LA BATALLA DE MONTESQUIU DE 1714

Imatge
La Batalla de Montesquiu a la Guerra de Successió La batalla de Montesquiu va tenir lloc el 20 de març de 1714, durant els últims mesos de la Guerra de Successió Espanyola (1702-1714), un conflicte europeu per decidir qui ocuparia el tron d'Espanya després de la mort sense descendència de Carles II. Què va passar a Montesquiu? Les tropes austriacistes del Marquès de Poal , que baixaven de Ripoll en direcció a Sant Quirze de Besora amb la intenció de reclutar gent i atacar Vic, van decidir enfrontar-se a Montesquiu contra una divisió borbònica de 1.500 homes que havia sortit de Vic. Els catalans van aconseguir que les tropes borbòniques es retiressin en desbandada a l'altra banda del riu Ter, amb tanta precipitació que van patir baixes importants. Hem de tenir en compte que al març, el riu devia baixar ple d'aigua i a més devia ser gelada, ens podem imaginar la força amb què se'ls va emportar el riu. La batalla va durar dos dies i, tot i que finalment els catalans no van...

El TESTAMENT DE SANT MOÍ (II)

Imatge
SEGONA PART DEL TESTAMENT DE SANT MOÍ El "Testament de Sant Moí" consta d'una segona part, que és una breu explicació del moment històric que s'està vivint l'any 1920 explicada per Lluís Escriu i Fajula. El text del document és aquest: Situacion actual de Europa y de la nación Española en el año 1920. Los que suscriben la presente, deseosos de que nuestros venideros tengan datos históricos de la situación en que se encontraba la Sociedad Europea en dicho año, hemos acordado escribir las presentes líneas: 1° Europa, la parte del mundo más científica, moderna y progresiva en el siglo veinte en que nos encontramos, ha dado un paso tan regresivo que apenas osamos descifrarlo, creemos que muy bien nos comprenderá el lector que la ruina de Europa fue la guerra: guerra europea (o como otros decían la guerra comercial). De dicha guerra todas las naciones europeas han tocado sus consecuencias, aún las que mantuvieron la neutralidad como España, que gracias a la serenidad...

EL TESTAMENT DE SANT MOÍ

Imatge
EL TESTAMENT DE SANT MOÍ (I) El testament de Sant Moí (o de Sant Mohí), és el nom que se li ha donat al document que van deixar amagat uns obrers del poble de Montesquiu que van fer les obres de restauració de l'ermita de Sant Moí (a la foto superior). Aquests obrers van voler deixar constància de com es vivia a Montesquiu a la seva època, l'any 1920, fent una espècie de "càpsula del temps". La seva intenció era que les futures generacions coneguessin els problemes als que s'enfrontaven en el seu temps, especialment, els d'índole econòmica. El text es divideix en dues parts: un escrit signat pels quatre treballadors que feien les tasques de reconstrucció de l'ermita i un altre text signat només per Lluís Escriu, que estudiarem en una altra entrada.  Aquests treballadors eren: Climent Viñas, Josep Bartés, Lluís Escriu i Jaume Plans.  El text signat pels quatre és aquest:  En la propiedad de D. Emilio Juncadella y Vidal Ribas , siendo procurador de dicho pro...

ELS GARAVETTI, UNS ITALIANS A MONTESQUIU

Imatge
Italians a Montesquiu al segle XIX L’any 1878 va néixer a Montesquiu Carolina Montserrat Agnès Garavetti Viñas . Aquesta nena era filla de Lluís Garavetti Vola , un empresari italià que es dedicava a la construcció de la xarxa ferroviaria i que era especialista en construcció de túnels. Sembla que la familia Garavetti va residir durant un temps a Montesquiu, mentre es construïa la línia de tren. Que la nena naixés a Montesquiu, ens fa pensar que l’empresari supervisava personalment les obres i que es desplaçava amb la seva família. Sabem que en aquesta època és quan es construïa la línia de tren que més endavant arribaria fins a Sant Joan de les Abadesses, al tram de Montesquiu. En aquests mateixos anys també vivia a Montesquiu l’enginyer Cels Gomis , que ens va deixar alguns detalls de com era la vida al poble. Qui va ser Luigi Garavetti Vola? Luigi Garavetti va néixer a Brosso, Itàlia, fill de Serafino Garavetti i Carolina Vola. Es va casar amb una catalana, Emilia Viñas Guanté, de C...

EL REFERÈNDUM DE 1947

Imatge
MONTESQUIU VA DIR NO A FRANCO Durant els anys més durs de la dictadura, el règim va organitzar un referèndum a nivell estatal que pretenia donar legitimat al govern de Franco. De fet, en el referèndum es votava la "Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado ", que consistia en restablir la monarquia a Espanya i donar legitimitat a la successió, anomenant Franco com a cap d'Estat vitalici o fins a la seva renúncia, donant-li tanmateix, la facultat d'escollir successor, com així va fer bastants anys més tard. Amb aquestes premisses, l'any 1947 es va dur a terme el referèndum de Franco i Montesquiu sempre s'ha enorgullit d'haver votat en contra. Però quin va ser realment el resultat d'aquesta votació? Montesquiu tenia un cens de 421 electors (homes i dones majors de 21 anys), dels quals van emetre el seu vot 390. Aquests 390 vots es van repartir així: Categoria Vots Percentatge Vots contraris 136 34,87% Vots en blanc o nuls 131 33,59% Vots favorables 123 3...