EMILI JUNCADELLA I VIDAL
BIOGRAFIA D'EMILI JUNCADELLA
A Emili Juncadella tothom de Montesquiu el coneix com l'amo del castell, però era més coses. Havia nascut el 1885 en una família de la burgesia catalana dedicada a la fabricació tèxtil i també a la branca de les finances. Els seus pares eren Emili Juncadella i Oliva i la seva mare era Concepció Vidal-Ribas i Torrens.
L'Emili Juncadella Vidal havia estudiat enginyeria industrial i va heretar dels seus pares els negocis i la seva fortuna, incloent les propietats familiars.
Tot i ser un home de negocis, entre els anys 1924 i 1930 va ser diputat provincial per Barcelona i regidor de l'Ajuntament de Barcelona i entre 1931 a 1936 va presidir el Centre Cultural Obrer de Sants de Barcelona. Durant un temps també va pertànyer a la Junta de Museus de Barcelona i va ser membre d'entitats com la Institució Catalana d'Història Natural, el Gran Teatre del Liceu (on era propietari d'una llotja al primer pis), Acció Catòlica, Automobile Club de France, Propaganda Cultural Catòlica, Touring Club de France i d'altres.
A més dels negocis i la política, tenia altres aficions, com el col·leccionisme, la fotografia, els viatges, la caça, els esports... és a dir, tot el que acostumava a agradar a les persones de la seva classe social en aquella època. Entre els esports en els que destacava hi ha l'alpinisme, fent diverses excursions pels Pirineus i altres indrets de Catalunya com a membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpin Français. També va ser pioner en la pràctica de l'esquí, que a la seva època es practicava amb uns rudimentaris esquís de fusta i en condicions bastant precàries.
Van ser famoses les seves col·leccions d'armes, les obres d'art exòtiques, la seva àmplia biblioteca, on destacaven els temes d'alpinisme i les fotografies, en tenia més de 3000 sobre l'Índia. Sobre un viatge a aquest país també va donar una conferència al Centre de Sant Quirze.
A Montesquiu, va fer obres al castell per convertir-lo en la casa d'estiueig de la família. Aquestes obres van ser encarregades al gran arquitecte Enric Sagnier Villavecchia, que va adaptar-lo a les necessitats de la família Juncadella i va introduir-hi diverses modificacions. Enric Sagnier estava casat amb Lola Vidal-Ribas, la germana de la mare d'Emili Juncadella, així que també era part de la família.
Durant els anys que va estiuejar al seu castell, Emili Juncadella va fer diversos donatius al poble de Montesquiu, el que no va impedir que, quan va esclatar la guerra civil, el mateix alcalde del poble demanés la seva mort en un acte a la plaça major, que anys més tard portaria el seu nom fins que es va canviar per "plaça de la República", el nom que li havien posat els seus botxins. Va ser assassinat a Barcelona el 26 de juliol de 1936, quan un grup de milicians el van anar a buscar a casa seva per interrogar-lo i el van fer anar al seu despatx per registrar-lo. Després d'això, el van portar a la carretera de l'Arrabassada, on el van matar. Van portar el seu cos a l'Hospital Clínic, on va figurar amb el número 1, per la qual cosa molts autors l'han considerat, erròniament, la primera víctima barcelonina d'aquella guerra.
No va ser l'únic, només a Barcelona van matar a més de 6000 persones. En aquest article detallen els fets que van passar aquells dies, incloent els morts de Vic, Ripoll, Manlleu i altres localitats de tota Catalunya.
Emili Juncadella tenia dues germanes, Maria i Mercedes a les que va anomenar hereves, amb la condició que a la mort de Maria Juncadella els seus béns fossin per a la seva germana Mercedes. Maria Juncadella era monja al convent de Maria Reparadora i Mercedes Juncadella estava casada amb l'advocat Ramon Pella Tort.
Ja abans de morir, Mercedes Juncadella havia cedit el castell a la Diputació de Barcelona i a la seva herència també va deixar a la Diputació altres finques que tenia a Sant Quirze, a Sora i a Montesquiu. Durant el temps en que Mercedes Juncadella va ser la propietària del castell i altres immobles al poble, va seguir ajudant econòmicament a la gent de Montesquiu.
