LA RIUADA DE 1940

LES INUNDACIONS DE 1940 A MONTESQUIU

El 16 d'octubre de 1940 va ser un dia de fortes pluges i el riu Ter baixava ple, però res feia pensar la desgràcia que provocaria. L'endemà, el 17 d'octubre a les 11 del matí, l'aigua ja arribava a la plaça. L'Ajuntament va fer una reunió d'urgència en que només hi va poder assistir el secretari i tres regidors que es trobaven al poble en aquells moments i van prendre la decisió d'evacuar tots els habitatges més propers al riu (els del carrer de baix, la plaça major i la placeta).

Com es van desenvolupar els fets? 

• L'agutzil municipal va fer una crida a toc de corneta per avisar als montesquiuencs que es reunissin a l'edifici de l'escola.
• Es va trucar per telèfon a totes les fàbriques per avisar a la gent que estava treballant del perill que hi havia.
• Es va instar a les dones (això funcionava així als anys 40...), que preparessin llits i menjar per acollir a les persones evacuades de casa seva.
• Uns quants homes es van encarregar convèncer a les persones afectades de la necessitat de sortir dels seus domicilis i que es traslladessin a les cases de familiars i amics ubicades en zones més segures del poble, ajudant-los a salvar tot el que van poder de casa seva.
• També es van haver d'evacuar els animals, que es van conduir a l'edifici de la Col·lecta, que es trobava a la carretera de Ribes.
• El riu va continuar creixent i al vespre va caure el sistema elèctric i el telèfon, pel que el poble va quedar incomunicat. Per poder tenir llum als carrers, es van agafar les torxes que hi havia a l'església i a botigues del poble i es van distribuir pels carrers.
• El riu seguia creixent i cap a les 5 de la matinada del dia 18 d'octubre la Riera del Francàs es va desbordar, produint que s'inundés també la part més alta de Montesquiu.

Aquest malson, tot i que va produir grans pèrdues materials, va acabar sense haver de lamentar cap ferit greu ni morts, com va passar en altres poblacions de la zona. La part més devastadora es va produir a Manlleu i Torelló, on el número de víctimes mortals va ser altíssim.

A Montesquiu, l'efecte que més va ser recordat d'aquesta riuada va ser la desaparició dels dos ponts que comunicaven el poble amb l'altra banda del riu. 

A La Farga de Bebié també hi va haver grans desperfectes, desapareixent l'edifici de la fonda, una part dels habitatges més propers al riu i l'escola.

Personatges destacats:

Segons expliquen les cròniques del moment, tot el poble de Montesquiu va tenir un comportament heroic i es menciona que una dona del poble, Teresa Pous, va poder ser salvada de morir gràcies a l'actuació de Casimiro Roselló, un dels guardia civils destacats a la caserna de Sant Quirze de Besora.

Un altre dels herois d'aquell dia va ser el secretari de l'Ajuntament, Josep Planchart, que va ser qui va prendre les decisions més importants per poder salvar la població.

La senyora Mercedes Juncadella va cedir un hort per a les famílies damnificades.