LA BATALLA DE MONTESQUIU DE 1714

La Batalla de Montesquiu a la Guerra de Successió

La batalla de Montesquiu va tenir lloc el 20 de març de 1714, durant els últims mesos de la Guerra de Successió Espanyola (1702-1714), un conflicte europeu per decidir qui ocuparia el tron d'Espanya després de la mort sense descendència de Carles II.

Què va passar a Montesquiu?

Les tropes austriacistes del Marquès de Poal, que baixaven de Ripoll en direcció a Sant Quirze de Besora amb la intenció de reclutar gent i atacar Vic, van decidir enfrontar-se a Montesquiu contra una divisió borbònica de 1.500 homes que havia sortit de Vic.

Els catalans van aconseguir que les tropes borbòniques es retiressin en desbandada a l'altra banda del riu Ter, amb tanta precipitació que van patir baixes importants. Hem de tenir en compte que al març, el riu devia baixar ple d'aigua i a més devia ser gelada, ens podem imaginar la força amb què se'ls va emportar el riu.

La batalla va durar dos dies i, tot i que finalment els catalans no van poder guanyar-la de manera decisiva van aconseguir infligir nombroses baixes a l'enemic. Aquestes baixes van consistir en la mort d'un coronel d'infanteria, un capità de cavalls i 23 soldats, que van morir ofegats quan intentaven creuar el riu. També sabem que van haver-hi bastants ferits. 

En aquesta batalla també es van produir baixes en el bàndol dels austriacistes i es van capturar alguns oficials que actuaven sota les ordres del marquès de Poal. Aquests oficials eren: Josep Regàs i Cella, Josep Navan i Ermengol Amill i Moliner. Un temps més tard van ser alliberats en un intercanvi de presos. 

La pressió borbònica posterior va provocar la dispersió dels contingents catalans cap al 30 de març.

Qui era el marquès de Poal?

Antoni Desvalls i de Vergós era el Marquès de Poal, comandant en cap de l'exèrcit català exterior durant la Guerra de Successió. Havia nascut a Poal (Urgell), el 1666 i va morir exiliat a Viena el 1724. Quan esclatà la Guerra de Successió, ell i el seu germà Manuel es posicionaren amb l'arxiduc Carles d'Àustria, convençuts que calia aturar l'amenaça absolutista francesa sobre les llibertats catalanes

El marquès de Poal va ser important en el transcurs de la guerra perquè va innovar en l'estratègia militar, organitzant un exèrcit professional d'uns 3.000 soldats. Té l'honor de no haver perdut mai cap batalla, tot i que va haver de capitular a Cardona per mandat institucional després de la caiguda de Barcelona. 

Així és com relata el marquès de Poal la batalla de Montesquiu:

"En postdata dech añadir, que escrita esta, prenguí la marcha dret á San Quirse, sens poder executar cosa de las que tenia ideadas en Ripoll, respecte de que lo compte de Fienes, replegaba las guarnicions en Olot ab gran presa, que en Manresa habia entrat un gros destacament ab un convoy de farina, y en Vich altre destacament de 1500 homens, que venia á atacarnos y encontrantlos en Montesquiu, los embestí nostra manguardia tan valerosament, que foren obligats á repasar lo riu ab tal precipitació, que quedaren alguns ofegats y morts, 1 coronel de Infantería, 1 capitá de caballs, y 25 soldats, ab 40 nafrats, y arribant nostra caballería, pasaren los mes dels oficials lo riu, seguits de pochs soldats, y trobant formats los enemichs, los obligaren á retirar, perdent en la funció 10 caballs, 11 infants y 3 presoners, com son lo capitá D. Joseph Regás, son tinent D. Joseph Navan, oficials de mon regiment, y lo capitá tinent de D. Armengol Amill, que se diu fou mort despres de rendit, per los quals tinch despachant un trompeta á Vich, remetentlos socorro, y solicitant un cange. Quedaren los enemichs en Montesquiu, y sabent que los francesos eran á Ripoll, y me aparegué retirar á Alpens, y proseguir la marcha, lo dia 21 á Perafita, y lo dia 22 al Estany, ahont me trobo ab lo avís de que los francesos, que eran baixats fins un quart de Alpens, habian retirat á Ripoll, y que los de Vich habian tornat á dita ciutat. Mes ara novament tinch noticia per diferents parts, de com Bracamonte te órde de deixar una bastanta guarnició, y passar al Camp, (lo que dupto) y que los de Manresa habian passat á Igualada, asegurant á V. E. me tenen ab gran suspensió tants destacaments, y á la terra molt arruinada, de forma, que no se troban manteniments."

Qui era Bracamonte?

Feliciano de Bracamonte era el comandant general borbònic destacat a Vic en aquell moment. Aquest era el que havia enviat els soldats que es van enfrontar amb les tropes del marquès de Poal a Montesquiu el març de 1714. Després de la caiguda de Barcelona va ser el governador interí de les vegueries de Vic i Girona.

Els oficials presos a la batalla de Montesquiu

Josep Regàs i Cella: Era capità de cavalleria, nascut a Manlleu.

Josep Navan: Era tinent del regiment de cavalleria de Sant Jaume.

Ermengol Amill i Moliner: Era nascut a Bonestarre i va ser, segons diuen les cròniques, el més sanguinari dels comandants de les tropes austriacistes, responsable de moltes morts. Tot i que el marquès de Poal en un primer moment el dóna per mort a Montesquiu, la realitat és que va ser fet presoner pels borbònics partidaris de Felip V i després posat en llibertat en un intercanvi de presos, a l'igual que els seus altres dos companys. Després de la guerra, va exiliar-se i l'any 1730 va ser anomenat governador de Crotona, on va morir el 1732.