LES CARAMELLES DE 1957
CARAMELLES A MONTESQUIU DURANT EL FRANQUISME
Les Caramelles a Catalunya: Tradició, Repressió i Resistència
Les caramelles constitueixen un dels tresors més preuats del patrimoni immaterial català. Aquesta tradició, amb arrels que es remunten al segle XVI, consisteix en unes cançons populars que es canten per celebrar l'arribada de la Pasqua. Tot i que el seu origen és religiós, celebrant la resurrecció de Jesús, amb el temps han incorporat elements profans, amorosos i satírics. Els intèrprets, coneguts com a "caramellaires", són grups d'infants o adults que recorren cases i masies acompanyats d'instruments tradicionals com flabiols i tambors. Vestits amb la característica faixa vermella i barretina, antigament recollien per les cases ous i menjar per fer un àpat col·lectiu, simbolitzant la unió de la comunitat i l'arribada de la primavera.
No obstant això, aquesta expressió cultural viva va enfrontar-se al seu pitjor enemic durant el segle XX. Amb l'esclat de la Guerra Civil i l'establiment posterior del règim franquista, les caramelles van patir restriccions severes. El franquisme va veure en la cultura popular catalana una amenaça per a la unitat d'Espanya, imposant un control estricte que va afectar directament la supervivència d'aquesta tradició. Tot i que no hi va haver una prohibició absoluta i generalitzada, la repressió va ser sistemàtica.
La censura va actuar com una eina de control ideològic i lingüístic. Documentació històrica revela que, el març de 1944 a Manresa, es va denegar la publicació de les lletres de caramelles sol·licitada per l'Agrupació Coral de Sant Joan de Vilatorrada. Tot i permetre la interpretació oral, la Vicesecretaria d'Educació Popular de Falange va prohibir-ne la difusió escrita. Ja el 1941, l'Ajuntament de la mateixa ciutat havia autoritzat cantades només sota la condició explícita que fossin en castellà i sotmeses prèviament a censura. Aquestes mesures obligaren moltes colles a traduir les lletres i a eliminar qualsevol contingut satíric o crític que pogués ser considerat subversiu.
Les conseqüències d'aquesta asfíxia cultural van ser devastadores per a la continuïtat de la tradició en moltes zones. Els anys de la guerra i la primera postguerra van ser una època molt difícil. En la majoria de poblacions la tradició de cantar caramelles per Pasqua es va perdre completament durant aquest període i no es va poder recuperar fins la tornada de la democràcia. En moltes altres poblacions van haver de mantenir la pràctica en l'àmbit privat o adaptar-se als requisits del règim per no desaparèixer.
Pel que sabem, a Montesquiu l'any 1957 es seguien cantant caramelles en català i, a més, demostrant un caire clarament catalanista, que si va passar la censura és perquè no van aprofundir gaire en el doble significat de la lletra. Tenim un imprès de les caramelles que es van cantar a Montesquiu aquell any, és el següent:
Com es pot veure, el català era ben viu a Montesquiu i sembla que l'esperit catalanista també.
