ELS GERMANS PARRAMON CASTANY
Els germans Parramon Castany de Montesquiu
Avui poca gent se'n recorda dels germans Parramon Castany, nascuts a Montesquiu a finals del segle XIX, però va haver-hi un temps on van ser molt reconeguts i van portar amb orgull ser fills del poble de Montesquiu.
Qui eren els germans Parramon?
En Ramon i en Baldomer Parramon Castany van néixer a Montesquiu i van ser coneguts i reconeguts en les seves carreres, l'un com a músic i l'altre com a poeta. Eren fills de Feliu Parramon, l'amo del cafè del poble, conegut com a Feliuet. Tenien altres germans que no van tenir la mateixa fama i que van seguir vinculats al poble: Josep, Trinitat, Concepció, Montserrat, Francesc, Dolors i Josefina. D'en Josep Parramon Castany sabem que va ser un dels 21 detinguts pels fets de 1909 en què uns quants veïns de Montesquiu i Sant Quirze van segrestar un tren durant l'anomenada Setmana Tràgica.
RAMON PARRAMON CASTANY
A més de compondre totes aquestes peces va ser un reconegut luthier i violoncel·lista. Va ser el luthier de Pau Casals i de Francesc Costa entre altres grans músics del nostre país. També va ser l'inventor de la viola tenor.
Entre les seves diverses facetes, va ser el creador d'un premi que duia el seu nom i que es va atorgar des de l'any 1924 fins el 1936. El premi pretenia estimular l'estudi d'instruments d'arc com el violí o el violoncel. També va ser editor de diferents publicacions dedicades a la música, com la revista musical Hermès o la Guia del violinista.
Sabem que ja de petit, estant a Montesquiu, tocava el piano. Hi ha un article en una publicació de Ripoll de l'any 1887 en que es parla d'ell com el fill de l'amo del cafè de Montesquiu i que tocava el piano acompanyant a una colla de Ripoll que cantava durant la festa major. En aquell moment, en Ramon Parramon tenia onze anys. Gràcies a aquest article, també sabem que el cafè en aquell moment era el lloc més concorregut del poble.
Ramon Parramon i Castany va morir a Barcelona l'any 1962 i encara mantenia vincles amb Montesquiu, on sabem que se li va fer una missa funeral, així com a Sant Quirze, d'on era una part de la família de la seva dona Dolors Soler Sendra, tot i que ella era de Vic.
BALDOMER PARRAMON CASTANY
En Baldomer Parramon, germà d'en Ramon, era un conegut poeta i defensor del català. Va ser famós el discurs que va donar l'any 1918 a Molins de Rei, on va viure un temps, en el marc de la "Diada de la llengua catalana"
El discurs que va fer era aquest:
"Tot moviment social per a que esdevingui beneficiós per al progrés humà: ha d'estar sostingut per una ferma espiritualitat.
Tota actuació descarnadament política, social
o econòmica no donará mai collita de fruits positius.
Podrà encarar-se ardidament l'home contra
formes arcaiques o negatives. Podrà enderrocar-les, si voleu, més la seva labor no será altra
cosa que la creació de vicis i d'errors nous contra
dels quals hauran de sortir a batallar altres homes, i aixís succesivament a través de les generacions, fent esforços inaudits per a sortir d'un
abisme, mes per estimbar-se dins d'un altre abisme,
sens fer mai obra constructiva fins que arribi a
una concreció en la que intervingui l'idealitat
com a primer element.
Si la característica de l'home és la seva naturalesa espiritual, i aquesta condició el diferencia de las especies inferiors i l'honra, com a
esser privilegiat de la Creació, no tindrà la ventura de sentir-se digne de la seva jerarquía, fins
que hagi donat satisfacció a n'aquesta espiritualitat i que és el primer tresor del seu llinatge.
I podríem dir que les seves reivindicacions,
que com a justes i legítimes les proclama l'enteniment, están lligades i subordinades a la seva
dignificació, no poguent avançar aquelles sense
la força de la segona.
El primer instrument de dignificació humana
és el llenguatge: és el bell parlar.
Podríem dir, ademés, que la major sublimació de l'esperit es funció de l'art.
I combinant les dues a:6rmacions, resulta que
l'art de bell parlar és el principal element d'elevació espiritual.
Tota persona deu portar en si mateix un artista visible o latent, ja que, a la presència d'una
obra artística, se sent sempre impressionada la
nostra ànima demostrant-se l'afinitat que existeix
entre les dugues.
Més, de totes les formes amb les quals l'art se
manifesta, o pot produir-se, una tant sols és assequible a totes les criatures humanes; l'art de
la paraula."
Entre la seva obra poètica trobem títols com "Oda a Verdaguer"o "La Sardana". Va participar en diversos certàmens literaris i als Jocs Florals. Malauradament, va morir jove i en les actes dels Jocs Florals de 1927 se'l cita en el memorial de figures rellevants del món de la cultura que havien traspassat recentment, juntament amb noms com Antoni Gaudí o Narcisa Freixas.
