SANTIAGO RUSIÑOL A MONTESQUIU

-

VISITA DE SANTIAGO RUSIÑOL A MONTESQUIU

Durant les festes de Pasqua de l'any 1930, el poble de Montesquiu (llavors un agregat de Sant Quirze), va fer un homenatge al gran artista i literat Santiago Rusiñol. Amb aquest motiu, ell, la seva dona i dos néts van visitar el poble i va ser festejat amb un gran banquet que va concentrar més de cent comensals. Els actes d'homenatge van consistir, a més del banquet, amb la representació d'una de les seves obres (La Mare) i en batejar el carrer que porta des de llavors porta el seu nom. Aquell dia es van engalanar els carrers i la Cobla La Principal, de Granollers, va fer una audició de sardanes. 

El programa d'actes:

  • Dissabte al vespre (cap a les 19 h.) arriben al poble, que els rep amb un gran entusiasme.
  • Diumenge al matí Damià Balmes el presenta al poble des d'una tribuna que s'ha preparat a tal efecte.
  • Santiago Rusiñol fa un discurs, que és aclamat amb grans ovacions.
  • La seva dona (Lluïsa Denís) és obsequiada amb un gran ram de flors de part de les dones de Montesquiu. 
  • L'orquestra "La Pirincipal" de Granollers ofereix una audició de sardanes, entre les que destaca "La Santa Espina".
  • Es celebra el banquet d'homenatge al Centre Obrer, servit per "Casa Manel". A l'hora del brindis fan discursos l'alcalde (Josep Salabert), els senyors Pere Viñas, Pere Llagostera, Basili Hernández, Domènec Soler, Antoni Estivill, Josep Parés i Manuel Muñoz.
  • Després dels discursos, Santiago Rusiñol s'aixeca i s'abraça amb l'alcalde.
  • Es llegeixen adhesions a l'homenatge enviades per diverses associacions: Associació Obrera de Teatre, Diari de Vic, Associació d'aquarel·listes de Catalunya i Germanor Barcelonina. 
  • Tot el poble es dirigeix al carrer Santiago Rusiñol, on es descobreix la placa amb el seu nom (és la placa que hi ha a l'edifici de La Cooperativa). Aquí es pronuncien més parlaments i el cor "Moderns del Poble Sec" canta el tema "Los bosqueters". 
  • Comença la segona audició de sardanes, presidida per Santiago Rusiñol.
  • A la nit, una companyia d'aficionats del poble representa "La Mare" al Centre Obrer en presencia del seu autor.
  • Enmig de la representació, s'obsequia a Rusiñol amb un objecte artístic.
  • Acabada la funció, tornen a fer sardanes. 
  • Dilluns acompanyen a Rusiñol a visitar diversos paratges prop del poble. 
  • Tornen a fer sardanes.
  • A la nit s'organitza un gran ball.
Després de tot això, suposem que Rusiñol va necessitar uns quants dies per descansar. L'artista va morir un any després d'aquest homenatge rebut al poble de Montesquiu. A Montesquiu es va posar un crespó negre a la placa del carrer que havia inaugurat el propi artista, en senyal de dol. 


Entrades populars d'aquest blog

EMILI JUNCADELLA I VIDAL

-
Imatge
BIOGRAFIA D'EMILI JUNCADELLA A Emili Juncadella tothom de Montesquiu el coneix com l'amo del castell, però era més coses. Havia nascut el 1885 en una família de la burgesia catalana dedicada a la fabricació tèxtil i també a la branca de les finances. Els seus pares eren Emili Juncadella i Oliva i la seva mare era Concepció Vidal-Ribas i Torrens. L'Emili Juncadella Vidal havia estudiat enginyeria industrial i va heretar dels seus pares els negocis i la seva fortuna, incloent les propietats familiars. Tot i ser un home de negocis, entre els anys 1924 i 1930 va ser diputat provincial per Barcelona i regidor de l' Ajuntament de Barcelona i entre 1931 a 1936 va presidir el Centre Cultural Obrer de Sants de Barcelona. Durant un temps també va pertànyer a la Junta de Museus de Barcelona i va ser membre d'entitats com la Institució Catalana d'Història Natural, el Gran Teatre del Liceu (on era propietari d'una llotja al primer pis), Acció Catòlica, Automobile Club d...
Més informació

EL TESTAMENT DE SANT MOÍ

-
Imatge
EL TESTAMENT DE SANT MOÍ (I) El testament de Sant Moí (o de Sant Mohí), és el nom que se li ha donat al document que van deixar amagat uns obrers del poble de Montesquiu que van fer les obres de restauració de l'ermita de Sant Moí (a la foto superior). Aquests obrers van voler deixar constància de com es vivia a Montesquiu a la seva època, l'any 1920, fent una espècie de "càpsula del temps". La seva intenció era que les futures generacions coneguessin els problemes als que s'enfrontaven en el seu temps, especialment, els d'índole econòmica. El text es divideix en dues parts: un escrit signat pels quatre treballadors que feien les tasques de reconstrucció de l'ermita i un altre text signat només per Lluís Escriu, que estudiarem en una altra entrada.  Aquests treballadors eren: Climent Viñas, Josep Bartés, Lluís Escriu i Jaume Plans.  El text signat pels quatre és aquest:  En la propiedad de D. Emilio Juncadella y Vidal Ribas , siendo procurador de dicho pro...
Més informació

ELS FETS DE MONTESQUIU

-
Imatge
FETS DE MONTESQUIU - 1937 La guerra civil espanyola té molts aspectes que no se'ns han explicat o s'han explicat molt poc i malament. Molta gent desconeix que durant el curs de la guerra, els partits d'esquerres es van enfrontar entre ells per aconseguir el poder. A Montesquiu es va produir un episodi que demostra com eren aquestes lluites entre els anarquistes i els comunistes, és el que es va anomenar "els Fets de Montesquiu", que van tenir lloc el 5 i 6 de maig de 1937.  Què va passar a Montesquiu? Des de l'abril de 1937, l'Ajuntament de Montesquiu havia establert unes brigades nocturnes al poble per vigilar per la seguretat. Aquestes patrulles estaven formades per representants de tots els partits polítics que tenien representació al Consell Municipal. Aquestes patrulles van observar que diversos militants de la CNT del poble també es dedicaven a patrullar de nit i que "prenien llocs estratègics". El local que la CNT tenia a Montesquiu resta...
Més informació