LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE MONTESQUIU

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE MONTESQUIU

L'església parroquial de Santa Maria de Montesquiu va ser construïda pels veïns a principis del segle XVIII. Primerament, es va fer una capella dedicada a la Puríssima Concepció, promoguda pels veïns del poble, que llavors eren 43 famílies. Les obres d'aquesta capella es van iniciar l'any 1709 i es van acabar el 1735. El campanar és de l'any 1788, encara que presentava un aspecte diferent al que veiem actualment. En aquest temps, la capella era supeditada a la parròquia de Sant Quirze de Besora i per aquest fet, els montesquiuencs havien de desplaçar-se els diumenges i festes de guardar fins a Sant Quirze, per assistir a missa. A la capella de la Puríssima Concepció s'hi feien misses, però no tenien un capellà resident i a Sant Quirze es resistien a donar-los l'autonomia en aquest sentit. Durant molts anys van intentar aconseguir una parròquia pròpia però no va ser fins l'any 1793 que no hi va començar a residir el vicari. A partir d'aquest moment, la gent de Montesquiu ja podia anar a missa els diumenges a Montesquiu, però per tenir parròquia pròpia, encara van haver d'esperar bastant. Aquesta independència parroquial va arribar l'any1878 i el primer rector va ser mossèn Marià Bigas.

Pel que fa a l'edifici, la nova parròquia va mantenir l'estructura de l'antiga capella, però es va millorar la façana, tal com en tantes altres esglésies de Catalunya (com la catedral de Barcelona). Aquesta façana que coneixem es va afegir posteriorment (l'any 1912) en un clar estil historicista, com s'acostumava a fer en aquella època. La façana de l'església de Santa Maria de Montesquiu és d'estil neoromànic, a diferència de la de la Catedral, que és neogòtic. En aquesta època també es va fer la sagristia nova i es van adquirir les campanes, que portaven el nom de Marianna i Ramona. 

L'any 1913 el rector va encarregar dos tapissos per a l'altar major a un pintor vigatà (Puig i Genís). Aquests tapissos (avui perduts) eren dedicats a Sant Joan i a Santa Anna, respectivament. Aquests tapissos no es van lliurar a la parròquia fins l'any 1929, així que no van durar gaire temps perquè van desaparèixer durant la guerra civil.

Com era Montesquiu a finals del segle XIX (1898)?

Al llibre "Guia descriptiva del Obispado de Vich", editat el 1898, trobem la següent descripció de la parròquia de Montesquiu:

Desperfectes a la guerra civil (1936-1939)

Els primers dies de la guerra, un grup d'habitants de Montesquiu van instar al poble a agafar les imatges de l'església i tots els objectes religiosos que tinguessin a casa per portar-los prop del riu i fer-ne una foguera. A la Causa General feta pel franquisme, aquests actes són descrits així: 

Es van quantificar els danys ocasionats en unes 60.200 pessetes.

A l'acta del plenari de l'Ajuntament de Montesquiu de 23 de gener de 1937 queda reflectit que el propi Ajuntament veu la necessitat de fer un pregó municipal demanant la crema d'objectes religiosos:

El tema segueix al plenari del 8 de febrer de 1937, i s'acorda la següent resolució:

Tenim alguna imatge de com era l'interior de l'església abans de la guerra civil:

L'altar i tota la decoració va quedar destruïda pels milicians que van destrossar l'església. L'interior de la parròquia que coneixem avui en dia és la decoració que va encarregar mossèn Pere Viñas (que alguns recordaran com a Pere de la pipa), que va pendre possessió del càrrec l'any 1939. Per aconseguir part dels diners necessaris per reconstruir la parròquia, va vendre un hort que pertanyia a l'església. Va haver-se de pintar tot l'interior, que estava ennegrit pel fum i la Sra. Mercedes Juncadella (propietària del castell) va sufragar les pintures que representen els misteris del Rosari que hi ha al mur del fons del presbiteri, que són els que continuen veient-se actualment darrere l'altar. Aquestes obres són del pintor Llucià Costa.