MONTESQUIU A LES GUERRES CARLINES (I)
MONTESQUIU, ESCENARI DE BATALLES CARLINES
Una de les batalles més recordades de la última guerra civil del segle XIX, coneguda com l'última guerra carlina, va ser la que va tenir lloc entre Montesquiu i Sant Quirze. Aquesta batalla és explicada per Marian Vayreda al seu llibre "Recorts de la darrera carlinada". El llibre com a font històrica és relativament fiable, ja que l'autor el va escriure anys després d'haver acabat la guerra i basant-se en els seus records d'aquells temps, però ens podem fer una idea de com va anar.
L'exercit carlí venia fugint de l'exèrcit liberal i bastant derrotats, així que van arribar a Montesquiu on van decidir parar a dormir. Uns quants es van quedar a Montesquiu i els altres van marxar fins a Sant Quirze.
Per dormir, com era habitual en temps de guerra, es repartien per les cases i dormien on podien. Van establir guàrdies al pont i al camí de Besora. Necessitaven muntar una guàrdia a Montesquiu perquè els de l'altre bàndol eren a Ripoll i l'autor va haver d'anar-hi per assegurar-se que no corrien perill. Després de complir la missió que li havien encomanat, Vayreda va intentar tornar a Sant Quirze, on havia de dormir. Descriu així la tornada:
"La nit era explèndida y callada, y la lluna brillava ab tot son esclat, reflectantse tranquilament en les gorgas del riu, entre mitj dels verns y sálzers de las riberas. L'ayre tenia una tebior y una dolcesa, y las mil remors de la nit se desplegavan ab tanta suavitat y harmonia, que sentintme ferit del contrast d'aquell ambent de pau y tranquilitat ab l'estat de perturbació y revolta del país, no vaig poguer resistir la tentació d'asseurem, mitj ensopit, al peu d'un arbre, no tardant en entrar en un cert estat de somnolencia, molt frecuent en ma naturalesa y que'm porta á reflexionar, á voltas, ab major clarividència que despert."
L'exèrcit liberal va arribar i van començar els trets i aviat es van convertir en foc creuat. L'autor, que era en un lloc entre Montesquiu i Sant Quirze, va decidir tornar enrere per reunir-se amb les tropes de Montesquiu, que eren les atacades. Quan hi va arribar, va veure com els seus sortien del poble com "un ramat de béns i sense formació" i passaven el riu per una palanca de fusta que unia les dues riberes. Un cop a l'altra banda del riu, es reuniren totes les companyies mentre un "retén" d'homes mirava de frenar l'avançada del contrari.
La lluita va tenir com a conseqüència alguns ferits i "un parell o tres de morts". La versió oficial de la Gaceta de Madrid deia així:
"Después de un reñido combate, el pueblo (Montesquiu) fue tomado a la bayoneta, dispersándose los rebeldes en dirección a las fragosidades de Vidrá, dejando un muerto, visto, y sufriendo numerosísimas bajas que retiraron."
