LES PRIMERES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL A MONTESQUIU
ANY 1936 - PRIMERS ASSASSINATS DE MONTESQUIU
Durant els primers mesos de la guerra civil, els Comitès Revolucionaris van assassinar dos habitants de Montesquiu. Els seus noms eren Esteve Font Pla i Joan Viladecans Soler. El seu delicte era pertànyer al Partit Tradicionalista, és a dir, eren de dretes. A tots dos els van anar a buscar a casa seva a les 9 de la nit del 7 de setembre de 1936 i se'ls van emportar dient-los que estaven detinguts i que els havien de portar a Vic per prendre'ls declaració. Els van trobar morts a Gurb, cosits a trets.
L'Esteve Font era matalasser i vivia a la Carretera de Ribes 5 amb la seva dona, Josefa Muñoz Rierola i les seves tres filles: Ramona, Maria i Josefa. En el moment en que va ser assassinat tenia 49 anys.
En Joan Viladecans era confiter i vivia a Montesquiu amb la seva dona Francesca Torrella Jofre. Tenia la seva confiteria a la Plaça Major, com es pot veure en l'anunci que havia posat a la premsa l'any 1924 llogant un local i on surt el seu nom i l'adreça de la confiteria.
L'any 1944 es van aprovar les expropiacions dels terrenys on s'havia de construir habitatge social que portaven el nom "Font Viladecans" i que mai es van acabar. Eren les "ruïnes" de la carretera que van estar tants anys a mig construir i que finalment es van enderrocar.
Persecució religiosa
Un altre montesquiuenc assassinat l'any 1936
Emili Juncadella Vidal va ser assassinat a Barcelona pocs dies després del començament de la guerra civil. El seu delicte era ser l'amo del Castell de Montesquiu i de nombrosos terrenys al terme municipal. Per als revolucionaris aquest era un delicte que mereixia la pena capital. Emili Juncadella sempre havia intentat millorar la vida als habitants de Montesquiu i havia finançat nombroses obres al poble. Sembla que això no va ser prou per als dirigents de Montesquiu, que volien quedar-se les seves possessions i en un míting el propi alcalde, Damià Balmes, va instar als assistents a assassinar-lo. Així ho trobem reflectit en l'acta de declaració de la seva germana Mercedes Juncadella a la causa instruida pel franquisme després de la guerra.


