LES PRIMERES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL A MONTESQUIU

ANY 1936 - PRIMERS ASSASSINATS DE MONTESQUIU

Durant els primers mesos de la guerra civil, els Comitès Revolucionaris van assassinar dos habitants de Montesquiu. Els seus noms eren Esteve Font Pla i Joan Viladecans Soler. El seu delicte era pertànyer al Partit Tradicionalista, és a dir, eren de dretes. A tots dos els van anar a buscar a casa seva a les 9 de la nit del 7 de setembre de 1936 i se'ls van emportar dient-los que estaven detinguts i que els havien de portar a Vic per prendre'ls declaració. Els van trobar morts a Gurb, cosits a trets.

Patrulles de milicians

L'Esteve Font era matalasser i vivia a la Carretera de Ribes 5 amb la seva dona, Josefa Muñoz Rierola i les seves tres filles: Ramona, Maria i Josefa. En el moment en que va ser assassinat tenia 49 anys.

En Joan Viladecans era confiter i vivia a Montesquiu amb la seva dona Francesca Torrella Jofre. Tenia la seva confiteria a la Plaça Major, com es pot veure en l'anunci que havia posat a la premsa l'any 1924 llogant un local i on surt el seu nom i l'adreça de la confiteria.

L'any 1944 es van aprovar les expropiacions dels terrenys on s'havia de construir habitatge social que portaven el nom "Font Viladecans" i que mai es van acabar. Eren les "ruïnes" de la carretera que van estar tants anys a mig construir i que finalment es van enderrocar.

Persecució religiosa

Com tothom sap, un grup de persones especialment perseguit durant la guerra civil van ser els religiosos. Un dels molts capellans que va ser assassinats aquells dies va ser Isidre Bover Vilaseca, de Montesquiu. Era el mossèn de Llaers i el van matar el 3 d'agost de 1936. 

Un altre montesquiuenc assassinat l'any 1936

Emili Juncadella Vidal va ser assassinat a Barcelona pocs dies després del començament de la guerra civil. El seu delicte era ser l'amo del Castell de Montesquiu i de nombrosos terrenys al terme municipal. Per als revolucionaris aquest era un delicte que mereixia la pena capital. Emili Juncadella sempre havia intentat millorar la vida als habitants de Montesquiu i havia finançat nombroses obres al poble. Sembla que això no va ser prou per als dirigents de Montesquiu, que volien quedar-se les seves possessions i en un míting el propi alcalde, Damià Balmes, va instar als assistents a assassinar-lo. Així ho trobem reflectit en l'acta de declaració de la seva germana Mercedes Juncadella a la causa instruida pel franquisme després de la guerra. 

Declaració Mercedes Juncadella

Declaració Mercedes Juncadella
En Damià Balmes va poder evitar ser jutjat per aquests fets i, segurament ajusticiat, perquè va poder fugir del país i va estar exiliat a Xile. Va tornar a Montesquiu un cop restablerta la democràcia. 
No van tenir tanta sort altres montesquiuencs ajusticiats pels franquistes com van ser Leandre Salamó Torné i Jaume Canadell Mas, que varen ser afusellats l'any 1939, després d'un judici sumaríssim. 

Durant la guerra hi van haver milers d'assassinats de persones innocents que no lluitaven al front i que van morir per pertànyer a partits de dretes o ser religiosos. A la web "SOMATEMPS" hi ha un llistat de les víctimes catalanes durant la presidència de Lluís Companys a la Generalitat de Catalunya. Aquestes persones també s'haurien d'incloure als llistats de víctimes de la Guerra Civil. 





Entrades populars d'aquest blog

EMILI JUNCADELLA I VIDAL

EL TESTAMENT DE SANT MOÍ

ELS FETS DE MONTESQUIU