EL CASTELL DE MONTESQUIU AL SEGLE XIX
EL CASTELL AL SEGLE XIX
El castell de Montesquiu ha sofert moltes transformacions fins arribar a ser com el coneixem avui en dia. Al segle XIX va pertànyer a tres famílies diferents, primer va ser dels comtes de Santa Coloma, que el van vendre a la família Safont, que finalment el van traspassar a la família Juncadella. El castell actual presenta l'aspecte que tenia després de les obres de reforma que van fer aquests per adaptar-lo a les seves necessitats.
Tenim una descripció del castell de Montesquiu feta l'any 1888, quan encara pertanyia als Safont:
"Se troba lo citat edifici (el castell) en lo cim d'un puig de regular elevació, en direcció al Nort de St. Quirse, desde qual estació dista uns 20 minuts, passant lo camí per la Coromina y enfilantse entre atapahit bosch de roures, al peu del turó ahont s'alsa lo castell. A la ribera oposada del Ter, hi ha lo lo lloch de Montesquiu, per lo que passa la carretera de Barcelona a Ribas, reclós en la vall per ahont anguilejan lo riu, la via férrea y la carretera susdita, vigilat pels aspres serrats llussanesos y'ls que forman la comarca de Besora.
Aposentats en lo castell, quals esbarjosa entrada, escala ab travallada barana de pedra y espayosas cambras, fan recordar son temps millor, contemplaren los excursionistas l'imposant aspecte que desde son elevat punt d'observació oferia la nit fosquíssima, no interrompent la quietut que arreu dominava, altra remor que la del riu mormolant al fons de la vall, aclarintla fantásticament, de tan en tan, la sobtada vivor dels llampechs. (...)
Lo castell de Montesquiu, tal com avuy se troba, es una construcció del sigle XVI, constituhintlo un robust cubo de pedra coronat de marlets en escala, obrintse en los nusos paraments, un rengle de finestrals molt senzills, contenint tan solsament dos d'ells una pestanya que enquadra llur llindar. Una porta adovellada, resseguida d'un bordó y surmontada per un escut ab dos tenants, figuranthi un castell, y a mitj ayre del mur los permódols que sostingueren lo matacá, es lo que forma la severa fatxada de la senyorial casa, que fou part dels extensos dominis dels Comtes de Santa Coloma. Dos recintes amurallats, dels que, a la part que mira al riu, ne quedan interessants trasts y torras quadradas en los anguls, donan a compendre la importancia que tingué aquell casal. Testimoni de sa vellesa es un alt xiprer arrimat a la fatxada Sur, desde ahont vigila la esplanada que a sos peus s'exten. A un extrem d'ella hi ha una masoveria, campejant en una banda de sa fatxada un historiat blasó.
Desde qualsevulla part del planell en que s'alsa la senyorial vivenda, se gosa d'un bell panorama, dominant lo sinuós pas del Ter, ab las vernedas, hortas y plantius que rega, no menys que las ubagas que vesteixen los serrats ahont s'hi encimbellan los castells de Milany y Besora, los santuaris de Bellmunt, Sta. Llucia dels Munts y Sta. Margarida d'Alpens, ab las sobtadas vessants de llurs serrats, vestits de bosch y espurnejats de masias y quintanas".
D'aquesta època també sabem que hi havia un guarda del castell que es deia Damià Pons i que hi havia masovers que en tenien cura. Tota aquesta informació la trobem a la revista L'excursionista, que és la publicació on trobem aquesta descripció feta per uns visitants que van ser al castell l'octubre de 1888.
Amb les obres que van fer posteriorment els senyors Juncadella, es van afegir molts elements que no tenia l'anterior castell i també se'n van treure d'altres, com ara parts de la capella, que van ser traslladats a la casa que tenien a Esplugues de Llobregat. Una de les peces que sabem que hi havia és un arrambador representant una balaustrada barroca estil Lluís XV datada als voltants de 1780. La capella era dedicada a Santa Bàrbara i la va construir un antic propietari (Lluís Descatllar) l'any 1642.
També disposem de la informació que ens proporciona la "Guia descriptiva del obispado de Vich", editada l'any 1898, que ens parla de la capella de Santa Bàrbara, alhora que dóna per fet que va ser al castell de Montesquiu on es va retirar Ermessenda de Carcassona i on va morir l'any 1058.
