PETITES HISTÒRIES DE MONTESQUIU

MONTESQUIU VA DIR NO A FRANCO Durant els anys més durs de la dictadura, el règim va organitzar un referèndum a nivell estatal que pretenia donar legitimat al govern de Franco. De fet, en el referèndum es votava la "Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado ", que consistia en restablir la monarquia a Espanya i donar legitimitat a la successió, anomenant Franco com a cap d'Estat vitalici o fins a la seva renúncia, donant-li tanmateix, la facultat d'escollir successor, com així va fer bastants anys més tard. Amb aquestes premisses, l'any 1947 es va dur a terme el referèndum de Franco i Montesquiu sempre s'ha enorgullit d'haver votat en contra. Però quin va ser realment el resultat d'aquesta votació? Montesquiu tenia un cens de 421 electors (homes i dones majors de 21 anys), dels quals van emetre el seu vot 390. Aquests 390 vots es van repartir així: Categoria Vots Percentatge Vots contraris 136 34,87% Vots en blanc o nuls 131 33,59% Vots favorables 123 3...

L'ENSENYAMENT AL SEGLE XIX Per saber com era l'escola a Montesquiu des de finals del segle XIX fins a le darreries del segle XX, podem llegir el llibre " L’Ensenyament a Montesquiu: 1875 – 1975 " de José Antonio Molina Moreno, en el que trobarem molta documentació. De totes maneres, trobem una visió potser més subjectiva, però de primera mà en l'article publicat al Diari Català l'any 1879 en què es critica al professor encarregat de l'ensenyament als nens de la població en aquella època.  Aquesta és la transcripció literal del que es va publicar referent al nivell del professorat de les escoles de Montesquiu i Sant Quirze.  Montesquiu 25 d’Agost de 1879.   L os treballs del ferrocarril en la part compresa entre Torelló y Sant Quirze de Besora adelantaven à molta rapidés. Mes de cinc cents homes hi treballan dia y nit per a completar l’explanació, y si no hi ha algun entorpinment imprevist, dins de la primera q uinzena del pròxim Setembre lo xiulet de la l...

MONTESQUIU A PRINCIPIS DEL SEGLE XX Aquesta és la imatge que tenim del poble de Montesquiu en una postal de 1910. En ella es pot veure l'església i com era el pont de ferro que comunicava les dues bandes del Ter. Com es pot apreciar a la foto, el campanar encara estava intacte i no havia perdut la part superior com el coneixem a l'actualitat.  El poble de Montesquiu en aquesta època ja era un poble eminentment obrer i començava a créixer, tot i que encara no havia assolit l'expansió que tindria alguns anys després. Si apropem una mica la imatge, podem veure o intuir, que hi ha algunes dones fent la bugada al riu, prop d'on després hi haurien els safarejos. Això ens pot donar una idea de quines eren les condicions de vida a Montesquiu per a la majoria d'habitants d'aquell temps. Hi ha una altra imatge una mica posterior, en la que podem veure un grup de gent de Montesquiu en una fotografia grupal davant del que era la fonda de la plaça Major. Sabem que la fotog...

EUDALD BACH, L'INDIANO DE MONTESQUIU Eudald Bach, era un noi nascut a Montesquiu, fill d'un fargaire d'aram que tenia la seva pròpia farga al poble i que va voler anar a fer fortuna a Cuba, com tants altres nois catalans de principis del segle XIX.  Tenim la sol·licitud que en aquella època s'havia de fer per poder viatjar a l'illa de Cuba , que encara pertanyia a l'Estat espanyol. En aquesta documentació, veiem que l'Eudald Bach demana anar a treballar al comerç que tenia un empresari mataroní anomenat Pau Martí, que ja estava instal·lat a l'illa i tenia el seu negoci funcionant.  Què sabem de l'Eudald Bach? No tenim gaires referències de l'Eudald, ni sabem si va aconseguir fer fortuna a Cuba, tot i que no sembla gaire probable, ja que no es troba documentació associada que faci pensar que hi va triomfar. El que sí sabem és que va ser batejat a Montesquiu el 20 de maig de 1797 i era fill d' Eudald Bach, fargaire i Marianna Heras . Aquí te...